vigia
Occitan
Etimologia
Pel portugués vigia del latin vigilare
Prononciacion
- lengadocian /βiˈd͡ʒio̞/
Sillabas
vi|gia
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
vigia | vigias |
[βiˈd͡ʒio̞] | [βiˈd͡ʒio̞s] |
vigia femenin (tamben pels òmes o per las femnas)
- (marina) Sentinèla o gaita, marin que susvelha los alentorns.
- (per extensdion, marina) Pòste de gaita d'un naviri.
- (per extensdion) Pòste de gaita, garda.
Parents
Sinonims
Traduccions
|
Anglés
Etimologia
Del espanhòl vigía pel portugués vigia del latin vigilare
Prononciacion
Sillabas
vi|gia
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
vigia | vigias |
vigia
- Mapa de navegacion qu'alèrta dels escuèlhs o bancs ipotetetics
Portugués
Etimologia
De vigiar del latin vigilare
Prononciacion
- Portugal /viˈʒiɐ/
- Brasil /viˈʒiɐ/ , /viˈʒijə/
Sillabas
vi|gia
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
vigia | vigias |
vigia masculin o femenin
vigia femenin
- Acte o efièch de velhar, susvelhar
- Vigília
- Pòste de gaita
- Orifici per far fintanèla.
- Insomnia, revelhum.
- Còrda que liga una nau a una utra.
- (al plural) escuèlhs, banc
Forma de vèrb
vigia
- tresena persona del singular del present de l'indicatiu de vigiar (-> velhar, susvelha)
- segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de vigiar (-> velhar, susvelha)
vigia