vinagre
Occitan
Etimologia
Mot compausat de vin e de agre.
Prononciacion
/biˈnaɣɾe/
França (Bearn) : escotar « vinagre »
Sillabas
vi | na | gre (3)
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
vinagre | vinagres |
[biˈnaɣɾe] | [biˈnaɣɾes] |
vinagre masculin
- Liquid obtengut a partir de vin, que servís de condiment, essencialament per l'assasonament.
Derivats
Traduccions
|
|
Catalan
Etimologia
Mot compausat de vi e de agre.
Prononciacion
/biˈnaɣɾə/ (oriental central), /viˈnaɣɾə/ (balear), /biˈnaɣɾe/ , /viˈnaɣɾe/ (occidental)
Espanha (Manresa) : escotar « vinagre »
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
vinagre | vinagres |
[biˈnaɣɾə] | [biˈnaɣɾəs] |
vinagre masculin