Pan

Veire tanben : pan, päñ

Occitan

Etimologia

1. Del latin Pan, del grèc ancian Πάν.

Prononciacion

/ˈpa/, /ˈpa/

Bearn: escotar « Pan »

Sillabas

Pan (1)

Nom pròpri

Pan masculin

Una representacion antica de Pan.

1. (divinitat) Dieu grèc dels pastres e lors tropèls, dels monts salvatges, de la caça e de la musica rustica, que lo còrs es en partida aquel d’un boc, coma los faunes e satirs.
2. (satellits naturals) Satellit natural de la planeta Saturn.
3. (planetas) (4450) Pan, planèta menora.

Derivats

• panic
• panica

Traduccions

alemand: Pan (de) anglés: Pan (en) armèni: Պան (hy) basc: Pan (eu) breton: Pan (br) catalan: Pan (ca) danés: Pan (da) espanhòl: Pan (es) esperanto: Pajno (eo)

francés: Pan (fr) Modèl:frel: Πάνας (el) Modèl:frgrc: Πάν (grc) italian: Pan (it) lituanian: Panas (lt) neerlandés: Pan (nl) portugués:Pã (pt) suedés: Pan (sv) turc: Pan (tr)