alègre

Occitan

Etimologia

Del latin vulgar *alĭcer, *alĕcris del classic alăcer, -cris «viu, joiós, urós».

Prononciacion

lengadocian, gascon /aˈlɛɣɾe/, /aˈlɛɣɾe/

Sillabas

a|lè|gre

Adjectiu

Declinason
Dialècte : lengadocian, gascon
	Singular	Plural
Masculin	alègre	alègres
	[aˈlɛɣɾe]	[aˈlɛɣɾes]
Femenin	alègra	alègras
	[aˈlɛɣɾo̞]	[aˈlɛɣɾo̞s]

alègre (lengadocian), (gascon)

1. Que fa mòstra desentiments de plaser que naís d’una viva satisfaccion d’arma e se manifèsta amb de signes exteriors de jòia.

Variantas dialectalas

• alegre (provençau)

Parents

• alegria
• alegretat
• alegror
• alegresa / alegressa

Derivats

• alègrament
• alegret

Sinonims

• joiós
• gaujós
• content

Traduccions

alemand: fröhlich (de), vergnügt (de), froh (de), lustig (de) anglés: cheerfulness (en), gaiety (en), merriment (en), brightness (en) basc: catalan: alegre (ca), joiós (ca), gaudiós (ca), content (ca)

espanhòl: alegre (es), divertido (es), animado (es) francés: joyeux (fr), allégre (fr), réjouit (fr) italian: allegro (it), contento (it), lieto (it) portugués: alegre (pt), contente (pt), satisfeito (pt), divertido (pt)

Forma de vèrb

alègre (lengadocian), (gascon)

1. Primièra persona del singular del present del subjonctiuˆde alegar.
2. Tresena persona del singular del present del subjonctiuˆde alegar.