alegre
Occitan
Etimologia
Del latin vulgar *alĭcer, *alĕcris del classic alăcer, -cris «viu, joiós, urós».
Prononciacion
- /aˈlegʀe/
Sillabas
a|le|gre
Adjectiu
Declinason | ||
---|---|---|
Dialècte : lengadocian, gascon | ||
Singular | Plural | |
Masculin | alegre | alegres |
[aˈlegʀe] | [aˈlegʀe] | |
Femenin | alegra | alegras |
[aˈlegʀə] | [aˈlegʀə] |
alegre (provençau)
Variantas dialectalas
- alègre (lengadocian, gascon)
Parents
Derivats
Sinonims
Traduccions
Forma de vèrb
alegre (provençau)
Catalan
Etimologia
Del latin vulgar *alĭcer, *alĕcris del classic alăcer, -cris «viu, joiós, urós».
Prononciacion
Sillabas
a|le|gre
Adjectiu
alegre masculin o femenin, (plurals: alegres)
Espanhòl
Etimologia
Del latin vulgar *alĭcer, *alĕcris del classic alăcer, -cris «viu, joiós, urós».
Prononciacion
- Peninsular /aˈleɣɾe/
- American naut /aˈleɡɾe/ , bas /aˈleɣɾe/
Sillabas
a|le|gre
Adjectiu
alegre masculin o femenin, (plurals: alegres)
Forma de vèrb
alegre
Portugués
Etimologia
Del latin vulgar *alĭcer, *alĕcris del classic alăcer, -cris «viu, joiós, urós».
Prononciacion
- Portugal /ɐˈlɛgɾɨ/
- Brasil /aˈlɛgɾɪ/ , /aˈlɛgɾi/
Sillabas
a|le|gre
Adjectiu
alegre masculin o femenin, (plurals: alegres)
Forma de vèrb
alegre