alienar
Occitan
Etimologia
Del latin alienare de alienus (« étrangerestrangièr »), de alius (« altre »).
Prononciacion
/aljeˈna/
Sillabas
a|lie|nar
Vèrb
alienar
- (Drech de proprietat) Transferir a un altre la proprietat d’un fons, la possession d'una causa, renonciar a un drech natural
- Far pèrdre, alunhar de se, l’afeccion, l’amistat, la benvolença, etc., de qualqu'un.
- Far que qualqu'un o una institucion, sota de pressions e de condicionaments extèrnes, renóncie a la sieuna identitat, quitament en agissent segon d'interesses que li son alunhats.
s'alienar
Derivats
Traduccions
|
Catalan
Etimologia
Del latin alienare de alienus (« étrangerestrangièr »), de alius (« altre »).
Prononciacion
- Oriental /əɫiəˈna/
- Occidental: nord-occidental /aɫieˈna/ , valencian /aɫieˈnaɾ/
Sillabas
a|lie|nar
Vèrb
alienar
Espanhòl
Etimologia
Del latin alienare de alienus (« étrangerestrangièr »), de alius (« altre »).
Prononciacion
escotar « alienar »
Prononciacion
/aljeˈnaɾ/
Sillabas
a|lie|nar
Vèrb
alienar
Portugués
Etimologia
Del latin alienare de alienus (« étrangerestrangièr »), de alius (« altre »).
Prononciacion
Portugal /ɐljeˈnaɾ/ ; Brasil /aljẽˈnaɾ/ , /alieˈna/
Sillabas
a|lie|nar
Vèrb
alienar