Occitan

Etimologia

Del latin identitas, de idem (« lo meteisse »).

Prononciacion

/iðentiˈtat/, provençau /idẽⁿtiˈta/ França (Bearn) : escotar « identitat »

Sillabas

i|den|ti|tat

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
identitat identitats
[iðentiˈtat] [iðentiˈtats]

identitat femenin

  1. Çò que fa qu’una causa es la meteissa qu’una autra, que doas o mai causas son pas qu’una o son compresas sota una meteissa idèa.
  2. (drech) Personalitat civila d’un individú, legalament reconeguda o constatada.
  3. (politica) Caractèr unic d'una comunautat umana formant una unitat, una nacion.
  4. (sociologia) Ensemble de caractèrs attribuits a una persona e influenciant son comportament e sas relacions socialas.
  5. (algèbra) Espècia d’equacion o d’egalitat que les dos membres son identicament los meteisses, quina que siá las valors atribuidas a las letras que constituisson aquela equacion.
  6. (teoria dels ensembles) La foncion identitat es la foncion matematica que quin que siá element image es egal a son unic antecedent.

Derivats

Parents

Antonims

Traduccions

Catalan

Etimologia

Del latin identitas, de idem (« lo meteisse »).

Prononciacion

oriental /iðənti'tat/, occidental /iðenti'tat/

Sillabas

i|den|ti|tat

 Nom comun

identitat femenin

Parents