identitat
Occitan
Etimologia
Prononciacion
/iðentiˈtat/, provençau /idẽⁿtiˈta/ França (Bearn) : escotar « identitat »
Sillabas
i|den|ti|tat
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| identitat | identitats |
| [iðentiˈtat] | [iðentiˈtats] |
identitat femenin
- Çò que fa qu’una causa es la meteissa qu’una autra, que doas o mai causas son pas qu’una o son compresas sota una meteissa idèa.
- (drech) Personalitat civila d’un individú, legalament reconeguda o constatada.
- (politica) Caractèr unic d'una comunautat umana formant una unitat, una nacion.
- (sociologia) Ensemble de caractèrs attribuits a una persona e influenciant son comportament e sas relacions socialas.
- (algèbra) Espècia d’equacion o d’egalitat que les dos membres son identicament los meteisses, quina que siá las valors atribuidas a las letras que constituisson aquela equacion.
- (teoria dels ensembles) La foncion identitat es la foncion matematica que quin que siá element image es egal a son unic antecedent.
Derivats
- identitat de genre
- identitat culturala
- Identitat judiciària
- identitat numerica
- identitat sexuala
- identitat sociala
- transidentitat
Parents
Antonims
Traduccions
Catalan
Etimologia
Prononciacion
oriental /iðənti'tat/, occidental /iðenti'tat/
Sillabas
i|den|ti|tat
Nom comun
identitat femenin