Occitan

Etimologia

De mirar.

Prononciacion

/aˈmiɾo̞/, provençau /aˈmiʀo̞/

 Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
amira amiras
[aˈmiɾo̞] [aˈmiɾo̞s]

amira femenin

  1. (arma de fuòc) Salhent plaçat al tèrme del canon que s'utiliza per afustar.
  2. (per extencion) Pèça d'unes instruments o objècte isolat que se pren per dirigir o regla la vista.
  3. (en general) Senhal, marca, punt de referéncia, perspectiva.

Variantas dialectalas

Derivats

Sinonims

arma

en general

Traduccions


 Forma de vèrb

amira

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de amirar.
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiy de amirar.