Occitan

Etimologia

De mirar.

Prononciacion

/ˈmiɾo̞/, provençau /ˈmiʀo̞/

 Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
mira miras
[ˈmiɾo̞] [ˈmiɾo̞s]

mira femenin

  1. (arma de fuòc) Salhent plaçat al tèrme del canon que s'utiliza per afustar.
  2. (per extencion) Pèça d'unes instruments o objècte isolat que se pren per dirigir o regla la vista.
  3. (en general) Senhal, marca, punt de referéncia, objectiu.

Variantas dialectalas

Derivats

Sinonims

arma

en general

Traduccions


 Forma de vèrb

mira

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de mirar.
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de mirar.

Catalan

Etimologia

De mirar.

Prononciacion

oriental /ˈmiɾə/, occidental /ˈmiɾa/

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
mira mires

amira femenin

  1. mira (pc)

 Forma de vèrb

mira

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de mirar.
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de mirar.

Espanhòl

Etimologia

De mirar.

Prononciacion

/ˈmiɾa/

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
mira miras

amira femenin

  1. mira (oc)

 Forma de vèrb

mira

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de mirar.
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de mirar.

Portugués

Etimologia

De mirar.

Prononciacion

Portugal /ˈmiɾɐ/; Brasil /ˈmiɾɐ/, /ˈmiɾə/

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
mira miras

amira femenin

  1. mira (oc)

 Forma de vèrb

mira

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de mirar.
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de mirar.