Veire tanben : bora

Occitan

Etimologia

Del latin burrus

Prononciacion

lengadocian, gascon /ˈburo̞/
provençau /ˈbuʀə/
Lengadocian : escotar « borra »

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
borra borras
[ˈburo̞] [ˈburo̞s]

borra femenin

  1. Molon de pels d'un animal, sa forradura.
  2. (botanica, per analogia) Molon de pels que ven sus unes fruchs e los borrons.
    1. (Per extension) Aquel borron.
  3. (Textil) Partida mai rufa de la lana, qu'òm fa de feutre.
    1. (Per extension) Partida mai rufa de la seda, del coton
  4. (Caça) Mena d'estopa, çò qu’òm plaça al dessús la carga d’una cartocha de fusilh de caça.
  5. Maça de fusta; malh d'òbra per bresar o talhar la pèira.
    1. Trabalh penós, trima.
  6. Jòc de 32 cartas.
  7. Borrica.

Derivats

Locucions derivadas

Traduccions

pel


borron


mena d'estopa


borrica


 Forma de vèrb

borra

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de borrar.
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de borrar.

Catalan

Etimologia

Del latin burrus

Prononciacion

ocxidental /ˈborə/
occidental /ˈbora/

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
borra borres

borra femenin

  1. (textil) borra (oc)
  2. (botanica) borra (oc).
  3. Malautiá dels olivièrs.

 Forma de vèrb

borra

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de borrar.
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de borrar.

Espanhòl

Etimologia

Del latin burrus

Prononciacion

/ˈbora/

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
borra borras
[ˈbora] [ˈboras]

borra femenin

  1. (textil) borra (oc)
  2. (anima) borra (oc).

Portugués

Etimologia

Del latin burrus

Prononciacion

Portugal /ˈbɔʀɐ/
Brasil /ˈboɦɐ/, /ˈboxə/

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
borra borras

borra femenin

  1. (textil) borra (oc)
  2. sediment.
  3. (anima, regionalisme) borra (oc).

 Forma de vèrb

borra

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de borrar.
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de borrar.