Occitan

Etimologia

Del grèc ancian βρῶμα.

Prononciacion

/ˈbɾumo̞/

 Nom comun

broma femenin

Declinason
Singular Plural
broma bromas
[ˈbɾumo̞] [ˈbɾumo̞s]
 
De bromas.
 
desvolopament del broma dins la fusta.
  1. (zoologia) Molusc xilofag que rosega lo fustam de las restancas e de las naus de la familha de las Teredinidae.

Sinonims

Traduccions


Catalan

Etimologia

(nom 1) latin bruma « solstici d'ivern, ivèrn, temps freg ».
(nom 2) Del grèc ancian βρῶμα.
(nom 3) Del grèc ancian βρῶμα, que la naus tocadas mòstran coma la dents salhentas del risolièr

Prononciacion

Central, Balearic /ˈbɾomə/
Valencia /ˈbɾoma/

 Nom comun 1

broma femenin

Declinason
Singular Plural
broma bromes
  1. bruma (oc), escuma

 Nom comun 2

broma femenin

  1. broma (oc), cusson de mar

 Nom comun 3

broma femenin

  1. burla (oc)

 Forma de vèrb

broma

  1. tresena persona del singular del present de l'indicatiu de bromar
  2. segoˋda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de bromar

Espanhòl

Etimologia

(nom 1) Del grèc ancian βρῶμα.
(nom 2) Del grèc ancian βρῶμα, que la naus tocadas mòstran coma la dents salhentas del risolièr

Prononciacion

/ˈbɾoma/

 Nom comun 1

broma femenin

Declinason
Singular Plural
broma bromes
  1. broma (oc), cusson de mar

 Nom comun 2

broma femenin

  1. burla (oc)

 Forma de vèrb

broma

  1. tresena persona del singular del present de l'indicatiu de bromar
  2. segoˋda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de bromar