broma

Occitan

Etimologia

Del grèc ancian βρῶμα.

Prononciacion

/ˈbɾumo̞/, /ˈbɾumo̞/

Nom comun

broma femenin

Declinason
Singular	Plural
broma	bromas
[ˈbɾumo̞]	[ˈbɾumo̞s]

De bromas.

desvolopament del broma dins la fusta.

1. (zoologia) Molusc xilofag que rosega lo fustam de las restancas e de las naus de la familha de las Teredinidae.

Sinonims

• cusson de mar

Traduccions

Convencions internacionalas: Teredo navalis (conv) alemand: Schiffsbohrmuschel (de), Schiffsbohrwurm (de) anglés: shipworm (en) basc: catalan: broma (ca)

espanhòl: broma (es) francés: taret (fr), broume (fr) italian: bruma (it), teredine (it) portugués: cupim-do-mar (pt) (Brasil), turu (pt), teredo (pt)

Catalan

Etimologia

(nom 1) latin bruma « solstici d'ivern, ivèrn, temps freg ».

(nom 2) Del grèc ancian βρῶμα.

(nom 3) Del grèc ancian βρῶμα, que la naus tocadas mòstran coma la dents salhentas del risolièr

Prononciacion

Central, Balearic /ˈbɾomə/, /ˈbɾomə/

Valencia /ˈbɾoma/, /ˈbɾoma/

Nom comun 1

broma femenin

Declinason
Singular	Plural
broma	bromes

1. bruma ^(oc), escuma

Nom comun 2

broma femenin

1. broma ^(oc), cusson de mar

Nom comun 3

broma femenin

1. burla ^(oc)

Forma de vèrb

broma

1. tresena persona del singular del present de l'indicatiu de bromar
2. segoˋda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de bromar

Espanhòl

Etimologia

(nom 1) Del grèc ancian βρῶμα.

(nom 2) Del grèc ancian βρῶμα, que la naus tocadas mòstran coma la dents salhentas del risolièr

Prononciacion

/ˈbɾoma/, /ˈbɾoma/

Nom comun 1

broma femenin

Declinason
Singular	Plural
broma	bromes

1. broma ^(oc), cusson de mar

Nom comun 2

broma femenin

1. burla ^(oc)

Forma de vèrb

broma

1. tresena persona del singular del present de l'indicatiu de bromar
2. segoˋda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de bromar