Occitan

Etimologia

Del latin bruma « solstici d'ivern, ivèrn, temps freg ».

Prononciacion

/ˈbɾymo̞/

 Nom comun

bruma femenin

Declinason
Singular Plural
bruma brumas
[ˈbɾymo̞] [ˈbɾymo̞s]
 
Bruma sus la frontièra al Portalet.
 
Bruma de mar
  1. (meteorologia) Amàs de gotetas primissimas, o de cristals de glaç e sovent freg, e qu'escuresís l’aire.
  2. (fisica) Amàs de bofigas quichadas que se forman a la susfàcia d’un liquid.

Derivats

Parents

Sinonims

En l'aire

Sus un liquid

Traduccions

bruma meteorologica


mossa eissida d'un liquid


 Forma de vèrb

bruma

  1. tresena persona del singular del present de l'indicatiu de brumar
  2. segoˋda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de brumar

Catalan

Prononciacion

[?]

 Forma de vèrb

bruma

  1. (nord-occidental) Primièra persona del singular del present del subjuntiu de brumir.
  2. (nord-occidental) Tresena persona del singular del present del subjuntiu de brumir.
  3. (nord-occidental) Tresena persona del singular de l'imperatiu de brumir.

Espanhòl

Etimologia

Del latin bruma « solstici d'ivern, ivèrn, temps freg ».

Prononciacion

/ˈbɾuma/

 Nom comun

bruma femenin

Declinason
Singular Plural
bruma brumas
[ˈbɾuma] [ˈbɾumas]
  1. (meteorologia) bruma (oc)

 Forma de vèrb

bruma

  1. tresena persona del singular del present de l'indicatiu de brumar
  2. segoˋda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de brumar

Francés

Prononciacion

/bʁyma/

 Forma de vèrb

bruma

  1. Tresena persona del singular del passat simple de brumer.

Italian

Etimologia

Del latin bruma « solstici d'ivern, ivèrn, temps freg ».

Prononciacion

[?]

 Nom comun

bruma femenin

Declinason
Singular Plural
bruma brume
  1. (letarari) Lo periòde ivernal mai freg.
  2. (meteorologia) bruma (oc)
  3. (zoologia) broma (oc)

Portugués

Etimologia

Del latin bruma « solstici d'ivern, ivèrn, temps freg ».

Prononciacion

Portugal /ˈbɾumɐ/
Brasil /ˈbɾũmɐ/, /ˈbɾumə/

 Nom comun

bruma femenin

Declinason
Singular Plural
bruma brumas
  1. (meteorologia) bruma (oc)

 Forma de vèrb

bruma

  1. tresena persona del singular del present de l'indicatiu de brumare
  2. segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de brumare