Occitan

Etimologia

Del latin copia (« abondància »); copia esa compausat de co- (prefixe intensiu) e ops (« mejans, fonts, poder », « riquesa »).

Prononciacion

/'kɔpjo̞/

Sillabas

|pia

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
còpia còpias
['kɔpjo̞] ['kɔpjo̞s]

còpia femenin

  1. Accion de copiar.
    • (drech) Drech de còpia.
  2. Doble fach segon un original.
  3. (particular) Reproduccion d’un obratge d’art.
    • Una còpia de la Vènus de Milo.
  4. Simpla imitacion, manlèu, plagiat.
    • Aquel roman es pas qu’una còpia flaca d'un tal obratge.
  5. Imitator, persona que reprodutz o imita los anars d’una autra.
    • Aquel jovent es la còpia de son paire.
  6. Tot escrit destinat a èsser reproduch.
    1. (estampariá) Tèxte manuscrit sus que trabalhan los compositors.

Variantas dialectalas

Sinonims

Parents

Traduccions

 Forma de vèrb

còpia

  1. Tresena persona del singular del present de l'indatiu de copiar.
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de copiar.

Catalan

Etimologia

Del latin copia (« abondància »); copia esa compausat de co- (prefixe intensiu) e ops (« mejans, fonts, poder », « riquesa »).

Prononciacion

/ˈkɔpiə/, /ˈkɔpia/

Sillabas

|pia

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
còpia còpies

còpia femenin

  1. copiar.