censora

Occitan

Etimologia

Del latin censor.

Prononciacion

lengadocian, gascon /senˈsuɾo̞/, /senˈsuɾo̞/, provençau /sẽⁿˈsuʀə/, /sẽⁿˈsuʀə/

Sillabas

cen|so|ra

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular	Plural
censora	censoras
[senˈsuɾo̞]	[senˈsuɾo̞s]

censora femenin, (equivalent masculin: censor)

1. Cobesa que pren a son compte o que contraròtla las accions d’altrú, sens que siá qualificat per çò far. Fastigosa que critica tot.
2. Persona encargada per un governament de l’examèn dels libres, dels jornals, de las pèças de teatre, etc., abans la difusion.
3. Persona encargada de susvelhar los estudis e de manténer lo bon òrdre e la disciplina dins un licèu.
4. Persona encargada de contrarotlar la partida financièra d'unes establiments o d'unas societats.
5. Critica que jutja d'òbras literàrias.

Derivats

• censorat

Parents

• censura
• censurar

Traduccions

alemand: Zensorin (de), Rechnungsprüferin (de) basc: anglés: censor (en), proctor (en) (ensenhament), auditor (en) (finanças) catalan: censora (ca)

espanhòl: censora (es) francés: censeure (fr), censeuse (fr) italian: censora (it) portugués: censora (pt)

Catalan

Etimologia

Del latin censor.

Prononciacion

[?]

Sillabas

cen|so|ra

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
censora	censores

censora femenin, (equivalent femenin: censor)

1. censora ^(oc)

Espanhòl

Etimologia

Del latin censor.

Prononciacion

/θẽnˈsoɾa/, /θẽnˈsoɾa/, /sẽnˈsoɾa/, /sẽnˈsoɾa/

Sillabas

cen|so|ra

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
censora	censoras

censora femenin, (equivalent masculin: censor)

1. censora ^(oc)

Portugués

Etimologia

Del latin censor.

Prononciacion

/sẽˈsoɾa/, /sẽˈsoɾa/

Sillabas

cen|sor

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
censora	censoras

censora femenin, (equivalent masculin: censor)

1. censora ^(oc)