Occitan

Etimologia

Del latin censor.

Prononciacion

lengadocian, gascon /senˈsuɾo̞/, provençau /sẽⁿˈsuʀə/

Sillabas

cen|so|ra

 Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
censora censoras
[senˈsuɾo̞] [senˈsuɾo̞s]

censora femenin, (equivalent masculin: censor)

  1. Cobesa que pren a son compte o que contraròtla las accions d’altrú, sens que siá qualificat per çò far. Fastigosa que critica tot.
  2. Persona encargada per un governament de l’examèn dels libres, dels jornals, de las pèças de teatre, etc., abans la difusion.
  3. Persona encargada de susvelhar los estudis e de manténer lo bon òrdre e la disciplina dins un licèu.
  4. Persona encargada de contrarotlar la partida financièra d'unes establiments o d'unas societats.
  5. Critica que jutja d'òbras literàrias.

Derivats

Parents

Traduccions


Catalan

Etimologia

Del latin censor.

Prononciacion

[?]

Sillabas

cen|so|ra

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
censora censores

censora femenin, (equivalent femenin: censor)

  1. censora (oc)

Espanhòl

Etimologia

Del latin censor.

Prononciacion

/θẽnˈsoɾa/, /sẽnˈsoɾa/

Sillabas

cen|so|ra

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
censora censoras

censora femenin, (equivalent masculin: censor)

  1. censora (oc)

Portugués

Etimologia

Del latin censor.

Prononciacion

/sẽˈsoɾa/

Sillabas

cen|sor

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
censora censoras

censora femenin, (equivalent masculin: censor)

  1. censora (oc)