censor
Occitan
Etimologia
- Del latin censor.
Prononciacion
lengadocian, gascon /senˈsu/ , provençau /sẽⁿˈsu/
- França (Bearn) : escotar « consor »
Sillabas
cen|sor
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
censor | censors |
[senˈsu] | [senˈsus] |
censor masculin, (equivalent femenin: censora)
- (Antiquitat, al masculin) Magistrat roman en carga d’establir lo cens, es a dire lo recensament dels ciutadans, lo contraròtle de l’estat de lor fortuna, e la legitimitat de lor apertenéncia a una classa (senatoriala o equèstra).
- Cobés que pren a son compte o que contraròtla las accions d’altrú, sens que siá qualificat per çò far. Fastigós que critica tot.
- Persona encargada per un governament de l’examèn dels libres, dels jornals, de las pèças de teatre, etc., abans la difusion.
- Persona encargada de susvelhar los estudis e de manténer lo bon òrdre e la disciplina dins un licèu.
- Persona encargada de contrarotlar la partida financièra d'unes establiments o d'unas societats.
- Critica que jutja d'òbras literàrias.
Derivats
Parents
Traduccions
|
Anglés
Etimologia
- Del latin censor.
Prononciacion
general /ˈsɛnsə/ , EUA /ˈsɛnsɚ/
Sillabas
cen|sor
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
censor | censors |
censor masculin, (equivalent femenin: censora)
Vèrb
censor
Catalan
Etimologia
- Del latin censor.
Prononciacion
Balearic, Central /sənˈso/ , Valencian /senˈsoɾ/
Sillabas
cen|sor
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
censor | censors |
censor masculin, (equivalent femenin: censora)
Espanhòl
Etimologia
- Del latin censor.
Prononciacion
/θẽnˈsoɾ/ , /sẽnˈsoɾ/
Sillabas
cen|sor
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
censor | censores |
censor masculin, (equivalent femenin: censora)
Portugués
Etimologia
- Del latin censor.
Prononciacion
/sẽˈsoɾ/
Sillabas
cen|sor
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
censor | censores |
censor masculin, (equivalent femenin: censora)