Occitan

Etimologia

Del latin censor.

Prononciacion

lengadocian, gascon /senˈsu/, provençau /sẽⁿˈsu/

França (Bearn) : escotar « consor »

Sillabas

cen|sor

 Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
censor censors
[senˈsu] [senˈsus]

censor masculin, (equivalent femenin: censora)

  1. (Antiquitat, al masculin) Magistrat roman en carga d’establir lo cens, es a dire lo recensament dels ciutadans, lo contraròtle de l’estat de lor fortuna, e la legitimitat de lor apertenéncia a una classa (senatoriala o equèstra).
  2. Cobés que pren a son compte o que contraròtla las accions d’altrú, sens que siá qualificat per çò far. Fastigós que critica tot.
  3. Persona encargada per un governament de l’examèn dels libres, dels jornals, de las pèças de teatre, etc., abans la difusion.
  4. Persona encargada de susvelhar los estudis e de manténer lo bon òrdre e la disciplina dins un licèu.
  5. Persona encargada de contrarotlar la partida financièra d'unes establiments o d'unas societats.
  6. Critica que jutja d'òbras literàrias.

Derivats

Parents

Traduccions


Anglés

Etimologia

Del latin censor.

Prononciacion

general /ˈsɛnsə/, EUA /ˈsɛnsɚ/

Sillabas

cen|sor

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
censor censors

censor masculin, (equivalent femenin: censora)

  1. censor (oc)

 Vèrb

censor

  1. censurar

Catalan

Etimologia

Del latin censor.

Prononciacion

Balearic, Central /sənˈso/, Valencian /senˈsoɾ/

Sillabas

cen|sor

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
censor censors

censor masculin, (equivalent femenin: censora)

  1. censor (oc)

Espanhòl

Etimologia

Del latin censor.

Prononciacion

/θẽnˈsoɾ/, /sẽnˈsoɾ/

Sillabas

cen|sor

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
censor censores

censor masculin, (equivalent femenin: censora)

  1. censor (oc)

Portugués

Etimologia

Del latin censor.

Prononciacion

/sẽˈsoɾ/

Sillabas

cen|sor

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
censor censores

censor masculin, (equivalent femenin: censora)

  1. censor (oc)