cindre

Occitan

Etimologia

De cindrar

Prononciacion

/ˈsinðɾe/, /ˈsinðɾe/, /ˈsĩⁿdʀe/, /ˈsĩⁿdʀe/

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular	Plural
cindre	cindres
[ˈsinðɾe]	[ˈsinðɾes]

cindre masculin

1. (arquitectura) Corbadura en arc, en miègcercle.
2. (maçonariá) Òbra temporària de fustariá sus que se bastís los arcs, las vòltas, las copòlas.
3. (teatre) Fustam de l'empont d’un teatre, que conten las maquinas.
4. Aplech utilisat per penjar los vestits que garden lo forma.

Variantas dialectalas

• cindra
• cintre

Derivats

• plen cindre

Traduccions

Corbadura en arc
alemand: Bogen (de) anglés: arch (en), curve (en), arc (en) basc: catalan: cintra (ca)	espanhòl: curva (es), arco (es) francés: cintre (fr) italian: curva (it), arco (it) portugués: curva (pt), arco (pt)

Òbra temporària de fustariá
alemand: anglés: centring (en) basc: zintra (eu) catalan: cintra (ca)	espanhòl: cimbra (es) francés: cintre (fr) italian: centina (it) portugués: cimbre (pt)

Fustam d'un teatre
alemand: Zug (de) anglés: fly system (en) basc: catalan: tramoia (ca)	espanhòl: tramoya (es) francés: cintre (fr) italian: portugués:

Forma de vèrb

cindre

1. Primièra persona del singular del present del subjnctiu de cindrar.
2. Tresena persona del singular del present del subjnctiu de cindrar.