collaborador

Occitan

Etimologia

Del latin collaborator

Prononciacion

/kullaβuɾaˈðu/, /kullaβuɾaˈðu/

Sillabas

co|lla|bo|ra|dor

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
collaborador	collaboradors
[kullaβuɾaˈðu]	[kullaβuɾaˈðus]

collaborador (gascon), (lengadocian); masculin, (femenin: collaboradora / collaboradoira)

1. (Trabalh) Lo que trabalha ensemble amb un autra persona o per una òbra comuna.
2. (Istòria) Nom donat, pendent la Segonda Guèrra mondiala, als ciutadans dels païses ocupats que mostravan de la complasença per l’ocupant o trabalhavan en collaboracion amb el.
3. (Per extension, pejoratiu) Lo que trabalha amb un enemic.

Variantas dialectalas

• collaborator (provençau, lengadocian)
• collaboraire (lengadocian)

Parents

• collaboracion
• collaborar

Sinonims

sens istoric

• collaboracionista

Antonims

sens istoric

• resistent

Traduccions

alemand: Kollaborator (de), Mitarbeiter (de) anglés: collaborator (en), coworker (en) basc: lankide (eu) catalan: col·laborador (ca)

espanhòl: colaborador (es) francés: collaborateur (fr) italian: collaboratore (it) portugués: colaborador (pt)