collaboraire
Occitan
Etimologia
- De collaborar
Prononciacion
- /kullaβuˈɾajɾe/
Sillabas
- co|lla|bo|rai|re
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
collaboraire | collaboraires |
[kullaβuˈɾajɾe] | [kullaβuˈɾajɾes] |
collaboraire (lengadocian); masculin, (femenin: collaboraira)
- (Trabalh) Lo que trabalha ensem amb un autra persona o mai per una òbra comuna
- (Istòria) Nom donat, pendent la Segonda Guèrra mondiala, als ciutadans dels païses ocupats que montravan de la complasença per l’ocupant o tranalhavan en collaboracion amb el.
- (Per extension, pejoratiu) Lo que trabalha amb un enemic.
Sinonims
- collaborator (provençau, lengadocian)
- collaborador (lengadocian, gascon))
Parents
Sinonims
sens istoric
Antonims
sens istoric
Traduccions
|