concepcion
Occitan
Etimologia
- Del latin conceptio (« accion de conténer, de caber »), d'ont « concepcion » puèi « idèa, pensada » en latin crestian.
Prononciacion
/kunsepˈsju/ , provençau /kũⁿsepˈsjũⁿ/ França (Bearn) : escotar « concepcion »
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
concepcion | concepcions |
[kunsepˈsju] | [kunsepˈsjus] |
concepcion femenin
- Accion per que un enfant es concebut dins lo sen de sa maire quand l’embrion se forma per l'encontre d’un ovul e d’un espermatozoïd.
- (figurat) Facultat de comprene e de concebre las causas.
- Es de concepcion viva.
- Pensada resultant d'aquela facultat, idèa, produccion de l’intelligéncia.
- Es un roman de conception originala.
- Biais de veire las causas.
- Tens una curiosa concepcion de la vida !
- Realizacion d’una idèa o d’un projècte.
- (per extension) Biais que quicòm es concebut.
- Ensemble dels estudis preliminars a la fabricacion d’un produch.