Occitan

Etimologia

De conciliar.

Prononciacion

/konsiljaˈtu/, procencau /kõⁿsiljaˈtu/

Sillabas

con|ci|lia|tor

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
conciliator concilitors
[konsiljaˈtu] [konsiljaˈtus]

conciliator masculin, (equivalent femenin: conciliatritz)

  1. Persona que conciliar, o que s'esfòrça de conciliar.

Parents

Traduccions


Anglés

Etimologia

De conciliar.

Prononciacion

[?]

Estats Units d'America (Tèxas) : escotar « conciliator »

Sillabas

con|ci|lia|tor

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
conciliator concilitors

conciliator

  1. conciliator (oc)