conciliacion

Occitan

Etimologia

Del latin conciliatio.

Prononciacion

/konsiljaˈsju/, /konsiljaˈsju/, procencau /kõⁿsiljaˈsjũⁿ/, /kõⁿsiljaˈsjũⁿ/

Sillabas

con|ci|lia|cion

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
conciliacion	conciliacions
[konsiljaˈsju]	[konsiljaˈsjus]

conciliacion femenin

1. Accion de conciliar ensemble de personas, d'opinions, d'interèsses; resultat d'aquela accion.
2. (analogia) (drech) Comparucion fàcia a un magistrat, per assajar de se conciliar, abans de començar un procès al civil.
3. Accion d’acordar ensemble de tèxtes o de leis que pareisson en oposicion.

Parents

• conciliant
• conciliar
• conciliator
• conciliatòri

Traduccions

alemand: Vergleichung (de), Vergleich (de) anglés: conciliation (en) basc: catalan: conciliació (ca)

espanhòl: conciliación (es) francés: conciliation (fr) italian: conciliazione (it) portugués: conciliação (pt)