conciliant

Occitan

Etimologia

De conciliar

Prononciacion

/konsiˈljant/, /konsiˈljant/, Provençau /kõⁿsiˈljãⁿ/, /kõⁿsiˈljãⁿ/

Adjectiu

Declinason
	Singular	Plural
Masculin	conciliant	conciliants
	[konsiˈljant]	[konsiˈljants]
Femenin	concilianta	conciliantas
	[konsiˈljanto̞]	[konsiˈljanto̞s]

conciliant

1. Qu'es portat a conciliar las ments, las gents d’interéss opausats.
2. (particular) Qu'accèpta d'assajar pas d’impausar las sieunas opinions per defugir las bregas.
3. (metonimia) Se dich d’una actitud, d’un biais de far, que l’objectiu es d'agusar pas los antagonismes.

Parents

• conciliable
• conciliacion
• conciliator
• conciliatòri

Traduccions

alemand: verträglich (de) anglés: conciliatory (en), conciliant (en) basc: catalan: conciliador (ca)

espanhòl: conciliador (es) francés: conciliant (fr) italian: conciliante (it) portugués: ilegal (pt)

Forma de vèrb

conciliant

1. Participi present de conciliar

Catalan

Prononciacion

Oriental: central /kunsiɫiˈan/, /kunsiɫiˈan/, balear /konsiɫiˈant/, /konsiɫiˈant/, /kunsiɫiˈan/, /kunsiɫiˈan/

Occidental: nord-occidental /konsiɫiˈan/, /konsiɫiˈan/, valencian /konsiɫiˈant/, /konsiɫiˈant/, /konsiɫiˈan/, /konsiɫiˈan/

Forma de vèrb

conciliant

1. Participi present de conciliar

Anglés

Etimologia

De conciliate

Prononciacion

[?]

Adjectiu

conciliant

1. conciliant ^(oc)

Francés

Etimologia

De concilier

Prononciacion

/kɔ̃siljɑ̃/, /kɔ̃siljɑ̃/

Adjectiu

Declinason
	Singular	Plural
Masculin	conciliant	conciliants
Femenin	conciliante	conciliantes

conciliant

1. conciliant ^(oc)

Forma de vèrb

conciliant

1. Participi present de concilier