conciliar

Occitan

Etimologia

Del latin conciliare « reünir, far venir benvolent, conciliar ».

Prononciacion

/kunsiˈlja/, /kunsiˈlja/, provençau /kũⁿsiˈlja/, /kũⁿsiˈlja/ França (Bearn) : escotar « conciliar »

Vèrb

conciliar

1. Acordar ensemble de personas divisadas d’opinion, d’interés.
   • L'arbitre s'efòrça de conciliar las partidas.
2. Ligar de biais coerent de causas que son ou semblan èsser contràrias.
   • Aquel escrivan sap sempre conciliar la grandor dels images amb la simplicitat de l’expression.
3. Dispausar favorablament, ganhar.
   • Se conciliar l’amistat de las gents.

Derivats

• conciliant
• conciliatòri

Traduccions

alemand: vermitteln (de), ausgleichen (de) anglés: reconcile (en) basc: adiskidetu (eu) catalan: conciliar (ca)

espanhòl: conciliar (es) francés: concilier (fr) italian: conciliare (it) portugués: conciliar (pt)

Adjectiu

Declinason
	Singular	Plural
Masculin	conciliar	conciliars
	[kunsiˈlja]	[kunsiˈljas]
Femenin	conciliara	conciliaras
	[kunsiˈljaɾo̞]	[kunsiˈljaɾo̞s]

conciliar

1. Que ten un rapòrt amb un concili.
2. Que sortís o participa a un concili.

Traduccions

alemand: konziliare (de) anglés: conciliar (en) basc: conciliar (eu) catalan: conciliar (ca)

espanhòl: conciliar (es) francés: conciliaire (fr) italian: conciliare (it) portugués: conciliar (pt)

Anglés

Etimologia

Del latin conciliare « reünir, far venir benvolent, conciliar ».

Prononciacion

/kənˈsɪlɪə/, /kənˈsɪlɪə/

Adjectiu

conciliar

1. conciliar ^(oc)

Catalan

Etimologia

Del latin conciliare « reünir, far venir benvolent, conciliar ».

Prononciacion

Oriental: central /kunsiɫiˈa/, /kunsiɫiˈa/, balear /konsiɫiˈa/, /konsiɫiˈa/, /kunsiɫiˈa/, /kunsiɫiˈa/

Occidental: nord-occidental /konsiɫiˈa/, /konsiɫiˈa/, valencian /konsiɫiˈaɾ/, /konsiɫiˈaɾ/

Vèrb

conciliar

1. conciliar ^(oc)

Adjectiu

conciliar masculin o femenin (Plural: conciliars)

1. conciliar ^(oc)

Espanhòl

Etimologia

Del latin conciliare « reünir, far venir benvolent, conciliar ».

Prononciacion

escotar « conciliar »

Prononciacion

/konsiˈljaɾ/, /konsiˈljaɾ/, /konθiˈljaɾ/, /konθiˈljaɾ/

Vèrb

conciliar

1. conciliar ^(oc)

Adjectiu

conciliar masculin o femenin (Plural: conciliares)

1. conciliar ^(oc)

Portugués

Etimologia

Del latin conciliare « reünir, far venir benvolent, conciliar ».

Prononciacion

/kõsiˈljaɾ/, /kõsiˈljaɾ/, /kõsiliˈaɾ/, /kõsiliˈaɾ/

Vèrb

conciliar

1. conciliar ^(oc)

Adjectiu

conciliar masculin o femenin (Plural: conciliares)

1. conciliar ^(oc)