condemnacion
Occitan
Etimologia
Del latin condemnatio « senténcia, pèna »
Prononciacion
/kondennaˈsju/ França (Bearn) : escotar « condemnacion »
Sillabas
- con|dem|na|cion
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
condemnacion | condemnacions |
[kondennaˈsju] | [kondennaˈsjus] |
condemnacion
- Accion de condemnar ; jutjament que condemna, o per que se condemna.
- (figurat) Per significar que qualqu’un o quicòm es digne de blaime.
- La condemnacion dels abuses.
- La quita causa que se condamnèt, coma una soma d’argent, de domatges e interèsses.
- Pagar lo montant de las condemnacions.