contraste
Occitan
Etimologia
Desverbal de contrastare, del latin contra stare litaralament « èsser contra », « s’opausar a »
Prononciacion
- lengadocian, gascon /konˈtɾaste/
- escotar « contraste »
- provençau /kũⁿˈtʀaste/
Nom comun
contraste masculin
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
contraste | contrastes |
[konˈtɾaste] | [konˈtɾastes] |
- Oposicion marcada de causas contràrias
- Oposicion o dissemblança de causas o de qualitats a las veire pausadas l’una al costat de l’altra, a las compar, mai que mai dins los domènis de pintura, de l'escultura, de la literatura o de la musica.
Variantas dialectalas
Sinonims
oposicion marcada
Locucions
Traduccions
Forma de vèrb
contraste
- Primièra persona del singular de present del subjonctiu de contrastar
- Tresena persona del singular de present del subjonctiu de contrastar
Espanhòl
Etimologia
Desverbal de contrastare, del latin contra stare litaralament « èsser contra », « s’opausar a »
Prononciacion
- Peninsular: septentrional /konˈtɾaste/ , meridional /koŋˈtɾahte/
- American: naut /konˈt͡sast(e)/ , bas /koŋˈtɾahte/ , austral /konˈtɾahte//
Nom comun
contraste masculin
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
contraste | contrastes |
Forma de vèrb
contraste
- Primièra persona del singular de present del subjonctiu de contrastar
- Tresena persona del singular de present del subjonctiu de contrastar
Francés
Etimologia
Desverbal de contrastare, del latin contra stare litaralament « èsser contra », « s’opausar a »
Prononciacion
- /kɔ̃tʁast/
Nom comun
contraste masculin
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
contraste | contrastes |
[kɔ̃tʁast] |
Forma de vèrb
contraste
- Primièra persona del singular de present de l'imdicatiu de contraster
- Tresena persona del singular de present de l'imdicatiu de contraster
- Primièra persona del singular de present del subjonctiu de contraster
- Tresena persona del singular de present del subjonctiu de contraster
- Segonda persona del singular de l'imperatiu de contraster