Occitan

Etimologia

Desverbal de contrastare, del latin contra stare litaralament « èsser contra », « s’opausar a »

Prononciacion

lengadocian, gascon /konˈtɾaste/
escotar « contraste »
provençau /kũⁿˈtʀaste/

 Nom comun

contraste masculin

Declinason
Singular Plural
contraste contrastes
[konˈtɾaste] [konˈtɾastes]
  1. Oposicion marcada de causas contràrias
  2. Oposicion o dissemblança de causas o de qualitats a las veire pausadas l’una al costat de l’altra, a las compar, mai que mai dins los domènis de pintura, de l'escultura, de la literatura o de la musica.

Variantas dialectalas

Sinonims

oposicion marcada

Locucions

Traduccions

 Forma de vèrb

contraste

  1. Primièra persona del singular de present del subjonctiu de contrastar
  2. Tresena persona del singular de present del subjonctiu de contrastar

Espanhòl

Etimologia

Desverbal de contrastare, del latin contra stare litaralament « èsser contra », « s’opausar a »

Prononciacion

Peninsular: septentrional /konˈtɾaste/, meridional /koŋˈtɾahte/
American: naut /konˈt͡sast(e)/, bas /koŋˈtɾahte/, austral /konˈtɾahte//

 Nom comun

contraste masculin

Declinason
Singular Plural
contraste contrastes
  1. contraste (oc)

 Forma de vèrb

contraste

  1. Primièra persona del singular de present del subjonctiu de contrastar
  2. Tresena persona del singular de present del subjonctiu de contrastar

Francés

Etimologia

Desverbal de contrastare, del latin contra stare litaralament « èsser contra », « s’opausar a »

Prononciacion

/kɔ̃tʁast/

 Nom comun

contraste masculin

Declinason
Singular Plural
contraste contrastes
[kɔ̃tʁast]
  1. contraste (oc)

 Forma de vèrb

contraste

  1. Primièra persona del singular de present de l'imdicatiu de contraster
  2. Tresena persona del singular de present de l'imdicatiu de contraster
  3. Primièra persona del singular de present del subjonctiu de contraster
  4. Tresena persona del singular de present del subjonctiu de contraster
  5. Segonda persona del singular de l'imperatiu de contraster