Occitan

Etimologia

Manlèu del latin convergere, de con- (« ensemble ») e de vergere (« clinar »).

Prononciacion

/kunβeɾˈd͡ʒi/, /kunβeɾˈʒi/, provençau /kũⁿveɾˈd͡ʒi/ França (Bearn) : escotar « convergir »

 Vèrb

convegir

  1. (geometria, fisic) Se dirigir cap a un sol e meteis punt, en parlant de las linhas drechas.
  2. (figurat) Se dirigir dins la meteissa direccion, cap a la meteissa tòca, anar cap al meteis lòc.

Sinonims

Derivats

Traduccions

Catalan

Etimologia

Manlèu del latin convergere, de con- (« ensemble ») e de vergere (« clinar »).

Prononciacion

Oriental: central /kunβərˈʒi/, balear /kunvəɾˈʒi/
Occidental: nord-occidental /koɱβerˈʒi/, valencian /koɱβeɾˈd͡ʒiɾ/, /koɱveɾˈd͡ʒiɾ/

 Vèrb

convegir

  1. convergir (oc)

Espanhòl

Etimologia

Manlèu del latin devergere « clinar »

Prononciacion

/komβeɾˈxiɾ/

 Vèrb

convegir

  1. convergir (oc)

Portugués

Etimologia

Manlèu del latin devergere « clinar »

Prononciacion

Portugal /kõvɨɾˈʒiɾ/; Brasil /kõveɦˈʒiɾ/, /kõveɾˈʒi/

 Vèrb

divegir

  1. convergir (oc)