Occitan

Etimologia

De copar.

Prononciacion

/kuˈpu/

escotar « copon »

Sillabas

cou|pon

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
copon copons
[kuˈpu] [kuˈpus]

copon masculin

  1. Çò que rèsta d’una pèça d’estòfa o de tela talhada.
  2. (comèrci e finança) Bilhet jonch a un títol e qu’òm copava per tocar l’interés al tèrme.
    1. (per extension) De biais desmaterializat, caduna de las partidas d’un títol representatiu d’una valor que periodicament òm presenta per la presesa d'interés.

Sinonims

tròç de teissut

comèrci e finança

Traduccions

bilhet, bon