Veire tanben : còr, côr, čor

Occitan

Prononciacion

/kuɾ/ (gascon) (lemosin) (lengadocian), /kuʁ/ (provençal)

 Forma de vèrb

cor

  1. Tresena persona del singular al present de l'indicatiu de córrer.
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu positiu de córrer.

Catalan

Etimologia

Del latin cŏr.

Prononciacion

/kɔr/

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
cor cors
[kɔr] [kɔrs]
  1. Còr.

Derivats

Judeotat

Etimologia

Etimologia de completar. (Ajustar)

Prononciacion

/t͡ʃor/

 Adjectiu numeral

cor

  1. Quatre.

Referéncias

  • J. M. Agarunov, M. J. Agarunov, 1997, diccionari judeotat-rus, Moscòu, Ievreïskiï Universtet v Moskve.