Occitan

Etimologia

Del latin daemon « esperit, gèni, demòni », del grèc ancian δαίμων, daímôn « divinitat, gèni ».

Prononciacion

/de'mɔni/ França (Bearn) : escotar « demòni »

Sillabas

de||ni

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
demòni demònis
[de'mɔni] [de'mɔnis]

demòni masculin (feminizacion: demònia)

  1. (Antiquitat) Gèni, esperit o divinitat, bon o marrit.
  2. (Antiquitat biblica) Dins l'Ancian Testament, dieu fals, dieu pagan, esperit marrit.
  3. (Cristianisme) Un dels diables, dels esperits malins, per oposicion als àngels, pels crestians
  4. (religion) (amb majuscula) Lo Diable, Satan, prince dels demònis, e principi del mal.
  5. Persona marrida que li agrada a tormentar los autres.
  6. Causa de l’inspiracion, dels vams bons o mals.
  7. (plural) Personificacion de las idèas negras, angoissosas, que trebola una persona e pòdon l’incitar a d'accions nefastas.

Parents

Traduccions