Occitan

Del latin daemon « esperit, gèni, demòni », del grèc ancian δαίμων, daímôn « divinitat, gèni ».

/de'mɔni/, /de'mɔni/ França (Bearn) : escotar « demòni »

de|mò|ni

Nom comun

demòni masculin (feminizacion: demònia)

(Antiquitat) Gèni, esperit o divinitat, bon o marrit.
(Antiquitat biblica) Dins l'Ancian Testament, dieu fals, dieu pagan, esperit marrit.
(Cristianisme) Un dels diables, dels esperits malins, per oposicion als àngels, pels crestians
(religion) (amb majuscula) Lo Diable, Satan, prince dels demònis, e principi del mal.
Persona marrida que li agrada a tormentar los autres.
Causa de l’inspiracion, dels vams bons o mals.
(plural) Personificacion de las idèas negras, angoissosas, que trebola una persona e pòdon l’incitar a d'accions nefastas.