gèni
Occitan
Etimologia
- Del latin genius « demòni tutelar que presidís a la concepcion, es a dire a la destinada d’un òme, gèni ».
Prononciacion
/'d͡ʒɛni/
Sillabas
gè|ni
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| gèni | gènis |
| ['d͡ʒɛni] | ['d͡ʒɛnis] |
gèni masculin
- (creaturas mitologicas) Esperit o demòni que, segon l’opinion dels ancians, presidís dins unes lòcs, unas vilas, etc.
- Entitat magica bona o marrida avent una influéncia sus la destinada.
- Es ton bon gèni que t'inspirèt ta destinada.
- (per extension) Persona que per sos conselhs o sos exemples influéncia la vida d’una autra.
- Aquel òme es lo gèni marrit del president.
- Talent innat e excepcional d’una persona, aptitud superiora a la normala
- Aver de gèni pels afars, per la poesia.
- (per extension) Persona dotada d’un talent excepcional dins un domèni.
- Aquel jogaire d’escacs es un gèni !
- (per extension) Qualitat dels esperits superiors que lo fa capables de crear, d’inventar, d’entreprene de causas extraordinarias, etc.
- Caractèr pròpri e distinctiu.
- Lo gèni d’una nacion, d’un pòble.
- Allegoria, personificacion de las arts, de la sciéncia, de l’industria, d’una idèa abstracha.
- Lo gèni de la Libertat.