Occitan

Etimologia

Del latin genius « demòni tutelar que presidís a la concepcion, es a dire a la destinada d’un òme, gèni ».

Prononciacion

/'d͡ʒɛni/

Sillabas

|ni

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
gèni gènis
['d͡ʒɛni] ['d͡ʒɛnis]

gèni masculin

  1. (creaturas mitologicas) Esperit o demòni que, segon l’opinion dels ancians, presidís dins unes lòcs, unas vilas, etc.
  2. Entitat magica bona o marrida avent una influéncia sus la destinada.
    • Es ton bon gèni que t'inspirèt ta destinada.
  3. (per extension) Persona que per sos conselhs o sos exemples influéncia la vida d’una autra.
    • Aquel òme es lo gèni marrit del president.
  4. Talent innat e excepcional d’una persona, aptitud superiora a la normala
    • Aver de gèni pels afars, per la poesia.
  5. (per extension) Persona dotada d’un talent excepcional dins un domèni.
    • Aquel jogaire d’escacs es un gèni !
  6. (per extension) Qualitat dels esperits superiors que lo fa capables de crear, d’inventar, d’entreprene de causas extraordinarias, etc.
  7. Caractèr pròpri e distinctiu.
    • Lo gèni d’una nacion, d’un pòble.
  8. Allegoria, personificacion de las arts, de la sciéncia, de l’industria, d’una idèa abstracha.
    • Lo gèni de la Libertat.

Parents

Traduccions