esperit
Occitan
Etimologia
Del latin spīrĭtus « buf »
Prononciacion
/espeˈɾit/ França (Bearn) : escotar « esperit »
Sillabas
es|pe|rit
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Dialècte : lengadocian | |
| Singular | Plural |
| esperit | esperits |
| [espe'ɾit] | [espe'ɾits] |
esperit masculin
- Substància incorporala e imateriala.
- (mitologia) Arma desincarnada dotada de pensada e de vida.
- (filosofia) Principi de la pensada e de la reflexion.
- Aptitud intellectuala particulara.
- (particular) Vivacitat dans la reflexion.
- (per extension) Memòria, ensemble de las pensadas d’una persona.
- Caracteristica, sens d’un tèxte, d’un ensemble d’idèas o de sentiments, etc.
- (gramatica) Signe diacritic grèc.
- Esséncia, alcòl
Sinonims
Esperit uman
Parents
Traduccions
Catalan
Etimologia
Del latin spīrĭtus « buf »
Prononciacion
- Oriental /əspəˈɾit/
- Occidental /espeˈɾit/
Sillabas
es|pe|rit
Nom comun
esperit masculin