Occitan

Etimologia

Del latin spīrĭtus « buf »

Prononciacion

/espeˈɾit/ França (Bearn) : escotar « esperit »

Sillabas

es|pe|rit

 Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
esperit esperits
[espe'ɾit] [espe'ɾits]

esperit masculin

  1. Substància incorporala e imateriala.
  2. (mitologia) Arma desincarnada dotada de pensada e de vida.
  3. (filosofia) Principi de la pensada e de la reflexion.
  4. Aptitud intellectuala particulara.
  5. (particular) Vivacitat dans la reflexion.
  6. (per extension) Memòria, ensemble de las pensadas d’una persona.
  7. Caracteristica, sens d’un tèxte, d’un ensemble d’idèas o de sentiments, etc.
  8. (gramatica) Signe diacritic grèc.
  9. Esséncia, alcòl

Sinonims

Esperit uman

Parents

Traduccions

Catalan

Etimologia

Del latin spīrĭtus « buf »

Prononciacion

Oriental /əspəˈɾit/
Occidental /espeˈɾit/

Sillabas

es|pe|rit

 Nom comun

esperit masculin

  1. esperit