Occitan

Etimologia

Del latin destructi, nom. plur. de destructus, inf. perf. de destruo, «destruire»

Prononciacion

/desˈtɾysio̞/, provençau /desˈtʀysio̞/

 Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
destruci destrúcias
[desˈtɾysio̞] [desˈtɾysio̞s]

destrúcia femenin, (equivalent masculin: destruci)

  1. Persona que devasta, que la tendéncia es de copar tot

Sinonims

Parents

Traduccions


 Forma d'adjectiu

destrúcia

  1. Femenin singular de destruci.