diplomacia

Occitan

Etimologia

Del grec ancian δίπλωμα, diploma (fuèlh oficial plegat en dos, de διπλοῦς, doble) passat pel latin diploma.

Prononciacion

/dipluma'sijo̞/, /dipluma'sijo̞/, /dipluma'sijə/, /dipluma'sijə/ (gascon occidentau)

Sillabas

di|plo|ma|ci|a

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular	Plural
diplomacia	diplomacias
[dipluma'sijo̞]	[dipluma'sijo̞s]

diplomacia femenin

1. Coneissença de las tradicions que regulan los rapòrts mutuals dels Estats, art de conciliar lors interèsses respectius.
2. Aqueles quites rapòrts.
   • Una diplomacia secrèta.
3. Carrièra diplomatica.
4. Prudéncia, delicadesa.
   • Parlar amb diplomacia.
5. (figurat) gaubi, engana, astúcia.

alemand: Diplomatie (de) anglés: diplomacy (en) catalan: diplomàcia (ca) espanhòl: diplomacia (es)

francés: diplomatie (fr) italian: diplomazia (it) polonés: portugués: diplomacia (pt)

Espanhòl

Etimologia

Del grec ancian δίπλωμα, diploma (fuèlh oficial plegat en dos, de διπλοῦς, doble) passat pel latin diploma.

Prononciacion

Veneçuèla : escotar « diplomacia »

Prononciacion

/diploˈmaθja/, /diploˈmaθja/ /diploˈmasja/, /diploˈmasja/

Sillabas

di|plo|ma|ci|a

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
diplomacia	diplomacias

diplomacia femenin

1. Diplomacia

Portugués

Etimologia

Del grec ancian δίπλωμα, diploma (fuèlh oficial plegat en dos, de διπλοῦς, doble) passat pel latin diploma.

Prononciacion

[?]

Sillabas

di|plo|ma|ci|a

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
diplomacia	diplomacias

diplomacia femenin

1. Diplomacia