entosiasme

Occitan

Etimologia

Del grèc ancian ἐνθουσιασμός, enthousiasmós « inspiracion, possession divina ».

Prononciacion

/entuˈzjasme/, /entuˈzjasme/ França (Bearn) : escotar « entosiasme »

Sillabas

en|to|sias|me

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
entosiasme	entosiasmes
[entuˈzjasme]	[entuˈzjasmes]

entosiasme masculin

1. (Antiquitat) Dins los Mistèris de Dionís, possession per la ment divina.
2. Emocion extraordinària de l’arma, que se supausa èsser l’efièch d’una inspiracion.
3. Quin que siá movement extraordinari de l’arma qu'excita a d'actes de coratge, d'abnegacion, etc.
4. Mòstra d’una granda jòia, d’una viva alegresa.
5. Admiracion extrèma, gost fòrt, fins a excessiu, per una persona o per quicòm.

Sinonims

Emocion de l'arma, mòstra d’una granda jòia

• estrambòrd

Derivats

• entosiasta
• entosiasmar

Antonims

• languiment / lanha / langor

Traduccions

alemand: begeisterung (de), Begeisterung (de), Enthusiasmus (de), Schwung (de) anglés: enthusiasm (en), Theolepsy (en) (dins lo sens mistic), alacrity (en), morale (en), zest (en) basc: gogoberotasun (eu) catalan: entusiasme (ca)

espanhòl: entusiasme (es) francés: enthousiasme (fr) italian: entusiasmo (it) portugués: entusiasmo (pt), furor (pt), vida (pt)