equilibri

Occitan

Etimologia

De latin aequilibrium

Prononciacion

lengadocian, gascon /ekiˈliβɾi/, /ekiˈliβɾi/

provençau /ekiˈlibʀi/, /ekiˈlibʀi/

França (Bearn) : escotar « equilibri »

Nom comun

equilibri masculin

Declinason
Singular	Plural
equilibri	equilibris
[ekiˈliβɾi]	[ekiˈliβɾis]

1. (mecanica) Estat de repaus d'un còrs jos l'efièch de fòrças extèrnas d'intensitats egalas.
2. (Comptabilitat) Budget que las despensas e las recèptas se compensan exactament.
3. (Figurat) Estat de la ment que pas cap de passion, de prejutjats predomina.
4. (Nutricion) Lo dosatge que cal dels diferents nutriments dins una racion alimentària.
5. (Gimnastica) Figura que consistís a se manténer a la verticala sus las mans.

Sinonims

• compés

Derivats

• desequilibri
• equilibracion
• equilibrar
• equilibratge
• equilibrator / equilibraire
• equilibrisme
• equilibrista

Locucions derivadas

• equilibri de la terror

Traduccions

alemand: Äquilibrium (de) anglés: balance (en), equilibrium (en) basc: catalan: equilibri (ca)

espanhòl: equilibrio (es) francés: équilibre (fr) italian: equilibrio (it) portugués: equilíbrio (pt)

Forma de vèrb

equilibri

1. Primièra parsona del singular del present de l'indicatiu de equilibrar

Catalan

Etimologia

De latin aequilibrium

Prononciacion

oriental /əkiˈɫiβɾi/, /əkiˈɫiβɾi/, occidental /ekiˈɫibɾi/, /ekiˈɫibɾi/

Nom comun

equilibri masculin

Declinason
Singular	Plural
equilibri	equilibris

1. equilibri ^(oc)

Forma de vèrb

equilibri

1. Primièra parsona del singular del present del subjonctiu de equilibrar
2. Segonda parsona del singular del present del subjonctiu de equilibrar
3. Segonda parsona del singular de l'imperatiu afirmatiu de equilibrar