Occitan

Etimologia

Del latin fastus « esclat, treslutz, beutat. riquesa, pompa, somptuositat, magnificéncia » de splendeo (« brilhar, treslusent, resplendir »).

Prononciacion

/esplenˈdu/ França (Bearn) : escotar « esplendor »

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
esplendor esplendors
[esplenˈdu] [esplenˈdus]

esplendor femenin

  1. Treslutz.
  2. (figurat) Grand esclat d’onor, de glòria.
  3. Magnificéncia, pompa.
  4. Causas treslusentas, magnificas.

Traduccions

Catalan

Etimologia

Del latin fastus « esclat, treslutz, beutat. riquesa, pompa, somptuositat, magnificéncia » de splendeo (« brilhar, treslusent, resplendir »).

Prononciacion

Espanha (Barcelona) : escotar « esplendor »

Prononciacion

Oriental: /əspɫənˈdo/
Occidental: nord-occidental /espɫenˈdo/, valencian /espɫenˈdoɾ/

 Adjectiu

Declinason
Singular Plural
esplendor esplendors
[esplenˈdu] [esplenˈdus]

esplendor femenin

  1. Esplensor

Espanhòl

Etimologia

Del latin fastus « esclat, treslutz, beutat. riquesa, pompa, somptuositat, magnificéncia » de splendeo (« brilhar, treslusent, resplendir »).

Prononciacion

escotar « esplendor »

Prononciacion

/esplen̪ˈdoɾ/

 Adjectiu

Declinason
Singular Plural
esplendor esplendores
[esplen̪ˈdoɾ] [esplen̪ˈdoɾes]

esplendor femenin

  1. Esplensor

Portugués

Etimologia

Del latin fastus « esclat, treslutz, beutat. riquesa, pompa, somptuositat, magnificéncia » de splendeo (« brilhar, treslusent, resplendir »).

Prononciacion

Portugal /iʃplẽˈdoɾ//

 Adjectiu

Declinason
Singular Plural
esplendor esplendores
[esplen̪ˈdoɾ] [esplen̪ˈdoɾes]

esplendor femenin

  1. Esplensor