estamina
Occitan
Etimologia
- (Nom 1) Del latin stamen « fial »
- (Nom 2) Del latin staminea « estòfa de fials, « camisa de fials de lana portada pels monges », femenin de stamineus (« garnit de fials »)
Prononciacion
/estaˈmino̞/ , provençau /estaˈminə/
Sillabas
es|ta|mi|na
Nom comun 1
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
estamina | estaminas |
[estaˈmino̞] | [estaˈmino̞s] |
Declinason | |
---|---|
Dialècte : provençau | |
Singular | Plural |
estamina | estaminas |
[estaˈminə] |
estamina femenin
- (botanica) Organ mascle de la flor produsent lo pollèn. Las estaminas se compausan d’una partiada alongada (lo fileton) e d’una partida superiora coflada (l’antèra).
Antonims
Traduccions
Nom comun 2
estamina femenin
- Estòfa prima, leugièra e sopla.
- Teissut de malhas primas, que servís a sedaçar de polveras, o a colar de liquids.
Sinonims
Derivats
Traduccions
Teissut per sedaçar | |
---|---|
|