estiu
Occitan
Etimologia
Del latin aestīvum, derivat de aestas.
Prononciacion
/esˈtiw/ (lengadocian), /ejˈti/ , /ejˈtiw/ (naut lemosin)
França (Bearn) : escotar « estiu »
Sillabas
es | tiu (2)
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
estiu | estius |
[esˈtiw] | [esˈtiws] |
estiu masculin
- Una de las quatre sasons de l'annada, entre la prima e la tardor .
- Setembre, temps presat, paire de la tardor,
- Que venes amausar, tebés, la cremadura
- D'agost e tremudar la brosenta natura,
- Quand l'estiu que se mòr refreda son ardor,
- Sul verd de la forèst, ton alen que repaira
- Bufa, d'un metal blos, l'abondància encantaira,
- E del coire e de l'aur espolsa l'esplendor. (Plaser de tardor, poèma de Clovís Ròcas)
Variantas dialectalas
Antonims
Derivats
Traduccions
|