eteroclit
Occitan
Etimologia
- Del latin heteroclĭtus
Prononciacion
- lengadocian, gascon /eteɾuˈklit/
- provençau /eteʀuˈklit/
Adjectiu
Declinason | ||
---|---|---|
Singular | Plural | |
Masculin | eteroclit | eteroclits |
[eteɾuˈklit] | [eteɾuˈklits] | |
Femenin | eteroclita | eteroclitas |
[eteɾuˈklito̞] | [eteɾuˈklito̞s] |
eteroclit
- (sens etimologic) (gramatica) Que mescla las declinasons.
- (didactic) Que desvia de las règlas ordinàrias, composit, mesclat, eterogenèu.
- Mesclat d’elements desparièrs.
- Se dich d’una òbra que las diferentas partidas apertenon a d'estils e de movements artistics diferents.
Traduccions
|