Occitan

Etimologia

D'un preroman indoeuropèu *grava

Prononciacion

/'ɣɾaβo̞/

Sillabas

gra|va

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
grava gravas
['ɣɾaβo̞] ['ɣɾaβo̞s]

grava masculin

  1. (geologia) Ròca detritica amb d'elements grossencs (sablas grossas e codolets), d’origina fluviala o litorala).
  2. (pedologia) Sòl format per de fragments minerals: calhaus e codòls pichons e sabla
  3. (construccion) Pèiras bocinadas en trocets que s'utiliza en construccion per afermir un sòl, coma constituent de beton, etc.

Traduccions

 Forma de vèrb

grava

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de gravar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de gravar

Catalan

Etimologia

D'un preroman indoeuropèu *grava

Prononciacion

Espanha (Barcelona) : escotar « grava »

Prononciacion

Oriental: central [ˈɡɾaβə], balear [ˈɡɾavə]
Occidental: nord-occidental [ˈɡɾa.βa], valencià [ˈɡɾa.va], [ˈɡɾa.βa]

Sillabas

gra|va

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
grava graves

grava masculin

  1. grava

 Forma de vèrb

grava

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de gravar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de gravar

Espanhòl

Etimologia

D'un preroman indoeuropèu *grava

Prononciacion

escotar « grava »

Prononciacion

/ˈɡɾaβa/

Sillabas

gra|va

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
grava gravas

grava masculin

  1. grava

Francés

 Forma de vèrb

grava

  1. Tresena persona del singular del passat simple de graver

    Prononciacion

    França (Lion) : escotar « grava » França (Estrasborg) : escotar « grava »