guida

Occitan

Etimologia

De guidar.

Prononciacion

lengadocian, gascon /ˈgiðo̞/, /ˈgiðo̞/; provençau /ˈgidə/, /ˈgidə/

França (Bearn) : escotar « guida »

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
guida	guidas
[ˈgiðo̞]	[ˈgiðo̞s]

guida masculin o femenin

1. La persona que mena una persona e, l’acompanhant, li mòstra lo camin.
   • Un guida de montanha.
2. La persona que dirigís, mena dins la vida, dins los afars.
   • Un guida esperital.
3. (Militar) Persona que conéis las rotas del país e dirigís lo caminament d’una tròpa.
4. Objècte que la foncion es de guidar...
   1. las bèstias: retnas, tralhas, estiras.
   2. un veïcul: lata o timon de carreta.
   3. un autre objècte: marc
   4. amb las instruccions publicadas, coma un libre, una mapa, un recuèlh temaric, ...
      • Un guida toristic.
5. Tot çò que dirigís o inspira qualqu’un dins sas accions.
   • La lei es mon guida.

Sinonims

Persona que dirigís

• menaire

Derivats

• guidatge
• guidaire
• guidon

Traduccions

alemand: Führer (de), ..buch (de) anglés: guide (en) basc: catalan: guia (ca)

espanhòl: guia (es) francés: guide (fr) italian: guida (it) portugués: guia (pt)

Forma de vèrb

guida

1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de guidar
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de guidar

Francés

Prononciacion

/gida/, /gida/

França (París) : escotar « guida »

Forma de vèrb

guida

1. Tresena persona del singular del passat simple de l'indicatiu de guider

Italian

Etimologia

De guidare.

Prononciacion

/ˈgwida/, /ˈgwida/

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
guida	guide

guida masculin o femenin

1. guida ^(oc)

Forma de vèrb

guida

1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de guidare
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de guidare