Occitan

Etimologia

Del latin indicium (sens identic) derivat d’index, indicis (« que mòstra, qu'indica », « indici », « indicator », « cap de lista », « tièra »), format de in- (« dedins ») e del radical del vèrb dicare (« dedicar »). Indicare es un denominatiu d’index que'n ven « indicar ».

Prononciacion

/in'disi/

Sillabas

in | di | ci (3)

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
indici indicis
[in'disi] [in'disis]

indici masculin

  1. Signe aparent e probable de l'existéncia o de la realizacion d'una causa.
    1. (medecina) Simptòma d'una malautiá.
  2. Nombre permetent un classament o una indexacion.
  3. (matematicas) Quocient, rapòrt o coeficient d'un nombre a un autre.
    • L’indici d'octan d'un carburant.
  4. (particular) Indicator economic.
    • L’indici Dow Jones
  5. (tipografia) Notacion de mendre còrs, plaçat en posicion inferiora e a drecha d'un element del tèxte que l'indici complèta; aquela notacion es utilizada per numerotar d'elements d’ensembles denombrables en matematica o exprimir de numèros atomics en fisica; l'indici es simetric de l’expausant.
  6. (informatica) Coordenada caracterizant la posicion d’una casa d’un tabulari.

Traduccions

Catalan

Etimologia

Del latin indicium.

Prononciacion

[?]

Sillabas

in | di | ci (3)

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
indici indicis

indici masculin

  1. Indici