inspectora

Occitan

Etimologia

Du latin inspector.

Prononciacion

/inspetˈtuɾo̞/, /inspetˈtuɾo̞/, /inspekˈtuɾo̞/, /inspekˈtuɾo̞/, provençau /ĩⁿspekˈtuʀo̞/, /ĩⁿspekˈtuʀo̞/. França (Bearn) : escotar « inspectora »

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
inspectora	inspectoras

inspectora femenin, (equivalent masculin: inspector])

1. Aquela que la foncion es d’inspectar, de susvelhar quicòm.
2. (particular) Oficièra de polícia judiciària.

Variantas dialectalas

• inspectritz

Traduccions

alemand: Inspektore (de), Aufseher (de) anglés: inspector (en) basc: catalan: inspectora (ca)

espanhòl: inspectora (es) francés: inspectrice (fr) italian: ispettrice (it) portugués: inspectora (pt) (abans 1990), inspetora (pt) (ara)

Forma d'adjectiu

inspectora

1. Femenin singular de inspector.

Catalan

Etimologia

Du latin inspector.

Prononciacion

[?]

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
inspectora	inspectores

inspectora, (equivalent masculin: inspector)

1. inspectora ^(oc)

Espanhòl

Etimologia

Du latin inspector.

Prononciacion

/inspekˈtoɾa/, /inspekˈtoɾa/

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
inspectora	inspectoras
[inspekˈtoɾa]	[inspekˈtoɾas]

inspectora, (equivalent masculin: inspector)

1. inspectora ^(oc)

Forma d'adjectiu

inspectora

1. Femenin singular de inspector.

Portugués

Etimologia

Du latin inspector.

Prononciacion

Portugal /ĩʃpɛˈtoɾ/, /ĩʃpɛˈtoɾ/; Brasil /ĩʃpɛˈtoɾ/, /ĩʃpɛˈtoɾ/, /ĩspɛˈtoɾ/, /ĩspɛˈtoɾ/

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
inspectora	inspectoras

inspectora, (equivalent masculin: inspector), (ortografia d'abans 1990, ara inspetor / inpectora)

1. inspector ^(oc)

Forma d'adjectiu

inspectora (ortografia d'abans 1990, ara inspetora)

1. Femenin singular de inspector.