Occitan

Etimologia

Du latin inspector.

Prononciacion

/inspetˈtuɾo̞/, /inspekˈtuɾo̞/, provençau /ĩⁿspekˈtuʀo̞/. França (Bearn) : escotar « inspectora »

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
inspectora inspectoras

inspectora femenin, (equivalent masculin: inspector])

  1. Aquela que la foncion es d’inspectar, de susvelhar quicòm.
  2. (particular) Oficièra de polícia judiciària.

Variantas dialectalas

Traduccions


 Forma d'adjectiu

inspectora

  1. Femenin singular de inspector.

Catalan

Etimologia

Du latin inspector.

Prononciacion

[?]

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
inspectora inspectores

inspectora, (equivalent masculin: inspector)

  1. inspectora (oc)

Espanhòl

Etimologia

Du latin inspector.

Prononciacion

/inspekˈtoɾa/

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
inspectora inspectoras
[inspekˈtoɾa] [inspekˈtoɾas]

inspectora, (equivalent masculin: inspector)

  1. inspectora (oc)

 Forma d'adjectiu

inspectora

  1. Femenin singular de inspector.

Portugués

Etimologia

Du latin inspector.

Prononciacion

Portugal /ĩʃpɛˈtoɾ/; Brasil /ĩʃpɛˈtoɾ/, /ĩspɛˈtoɾ/

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
inspectora inspectoras

inspectora, (equivalent masculin: inspector), (ortografia d'abans 1990, ara inspetor / inpectora)

  1. inspector (oc)

 Forma d'adjectiu

inspectora (ortografia d'abans 1990, ara inspetora)

  1. Femenin singular de inspector.