interlocutòri
Occitan
Etimologia
Derivat sabent del latin interlocutum
Prononciacion
- lengadocian, gascon /inteɾlukuˈtɔɾi/
- provencau /ĩⁿteʀlukuˈtɔʀi/
Adjectiu
Declinason | ||
---|---|---|
Dialècte : lengadocian | ||
Singular | Plural | |
Masculin | interlocutòri | interlocutòris |
[inteɾlukuˈtɔɾi] | [inteɾlukuˈtɔɾis] | |
Femenin | interlocutòria | interlocutòrias |
[inteɾlukuˈtɔɾjo̞] | [inteɾlukuˈtɔɾjo̞s] |
interlocutòri
- (drech) Qu'ordena una instruccion prejudiciala, que prepara lo jutjament definitiu, tot en prejutjant del fons.
Traduccions
|