Occitan

Etimologia

Del latin interpellatio

Prononciacion

lengadocian /inteɾpe'lasju/
provençau /ĩⁿteʀpe'lasju/

Sillabas

in|ter|pe|la|cion

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
interpelacion interpelacions
[inteɾpe'lasju] [inteɾpe'lasjus]

interpelacion (lengadocian), (provençau); femenin

  1. Accion d’interpelar.
  2. (drech) Somacion a un testimòni, a una de las partidas de s’explicar sus çò verai o çò fals d’un fach.
  3. (politica) Reclamacion d’un parlamentari, a un ministre, de s’explicar fàcia a una de las cambras del parlament, de sas accions, de sa politica.
  4. (polícia) Accion d’interpelar un suspècte.

Variantas dialectalas

Traduccions