intonacion
Occitan
Etimologia
Del latin medieval intonare
Prononciacion
- lengadocian, gascon /intunaˈsju/
- provençau /ĩⁿtunaˈsjuⁿ/
- escotar « intonacion »
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
intonacion | intonacions |
[intunaˈsju] | [intunaˈsjus] |
intonacion femenin
- (musica) Biais d’aviar un son, un aire.
- (per extension) Biais en que la votz umana emet una nòta.
- (fonologia) Succession de tons dins un discors.
- (linguistica) Cambiament de nautor de la votz per signalar l’estat de la ment del locutor coma una interrogacion mas pas per destriar des mots coma los tons. Indicat per ↗ o ↘.