Occitan

Etimologia

Del latin locutor, de loqui (« parlar »).

Prononciacion

/lukyˈtu/

França (Bearn) : escotar « locutor »

Sillabas

lo|cu|tor

 Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
locutor locutors
[lukyˈtu] [lukyˈtus]

locutor masculin, (equivalents femenins: locutora / locutritz)

  1. (linguistica) Persona que parla ; emetor de l’enonciacion.
  2. (linguistica) Persona capabla de s’exprimir dins una lenga donada.

Derivats

Parents

Traduccions

Anglés

Etimologia

Del latin locutor, de loqui (« parlar »).

Prononciacion

[?]

Sillabas

lo|cu|tor

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
locutor locutors

locutor

  1. locutor (pc)

Catalan

Etimologia

Del latin locutor, de loqui (« parlar »).

Prononciacion

[?]

Sillabas

lo|cu|tor

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
locutor locutors

locutor masculin, (equivalent femenin: locutora)

Espanhòl

Etimologia

Del latin locutor, de loqui (« parlar »).

Prononciacion

/lokuˈtoɾ/

Sillabas

lo|cu|tor

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
locutor locutores

locutor masculin, (equivalent femenin: locutora)

Portugués

Etimologia

Del latin locutor, de loqui (« parlar »).

Prononciacion

[?]

Sillabas

lo|cu|tor

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
locutor locutores

locutor masculin, (equivalent femenin: locutora)