intrepide

Occitan

Etimologia

Del latin intrepidus.

Prononciacion

lengadocian, gascon /intɾeˈpiðe/, /intɾeˈpiðe/

provençau /ĩⁿtʀeˈpide/, /ĩⁿtʀeˈpide/

Sillabas

in|tre|pi|de

Adjectiu

Declinason
Dialècte : lengadocian, gascon
	Singular	Plural
Masculin	intrepide	intrepides
	[intɾeˈpiðe]	[intɾeˈpiðes]
Femenin	intrepida	intrepidas
	[intɾeˈpiðo̞]	[intɾeˈpiðo̞s]

intrepide

1. Que crenh pas lo perilh e l’afronta de bon grat.
2. (familier) Que s’obstina a quicòm, qu’es pas rebutat pels desavènis, pels obstacles.

Variantas dialectalas

• intrepid

Derivats

• intrepidament
• intrepiditat

Vocabulari aparentat

• temerari

Traduccions

alemand: kühn (de), unverzagt (de), furchtlos (de) anglés: intrepid (en) basc: catalan: intrèpid (ca)

espanhòl: intrépido (es) francés: intrépide (fr) italian: intrèpid (it) portugués: intrépido (pt)