Occitan

Etimologia

Del latin historia, pres del grèc ancian ἱστορία historía.

Prononciacion

/isˈtɔɾjɔ/

França (Bearn) : escotar « istòria »

 Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
istòria istòrias
[isˈtɔɾjɔ] [isˈtɔɾjɔs]

istòria femenin

  1. Matèria qu'estúdia los eveniments del passat.
  2. Raconte mai o mens real.
    • A prepaus, ara que mon istòria comença, vos dirai d'ont me ven aquel nom, que tot cocarro que pareis, lo cambiariái pas contra aquel del gran rei Catòrze. (Joan Baptista Fabre, Istòria de Joan-l’an-pres, adaptacion a la grafia classica per Patric Sauzet, 1988, CRDP Montpelhièr)

Derivats

Variantas dialectalas

Traduccions

  1. Ésse soun mèitre de Renato Sibille, 2014