Occitan

Etimologia

(nom 1) Del germanic marka (« frontièra » o « signe separatiu de la frontièra »).
(nom 2) de marchar

Prononciacion

lengadocian, gascon /maɾˈt͡ʃo̞/
provençau /maʀˈt͡ʃo̞/
escotar « marcha »

 Nom comun 1

Declinason
Singular Plural
marcha marchas
[maɾˈt͡ʃo̞] [maɾˈt͡ʃo̞s]

marcha femenin

  1. Frontièra ; país que fa talvera.
  2. Region pròcha d’un país ostil.

Sinonims

Traduccions

 Nom comun 2

marcha femenin

  1. Caminada
  2. Anada, biais de practicar la locomocion
  3. (Musica) Musica al ritme regular cadençat, permeten de reglar o d'acompanhar lo desplaçament d'un cortègi pendent una procession, d'un desfilat o d'una parada.
  4. Grasa.
  5. Anar, foncionament d'una maquina, d'un afar

Traduccions

 Forma de vèrb

marcha

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de marchar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de marchar

Espanhòl

Etimologia

de marchar

Prononciacion

/maɾˈt͡ʃa/

escotar « marcha »

 Nom comun

marcha femenin

  1. marcha (oc), Caminada, anar
  2. Anada del soldat
  3. (Musica) marcha (oc)
  4. (Mecanica) Velocitat

 Forma de vèrb

marcha

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de marchar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de marchar

Portugués

Etimologia

De marchar

Prononciacion

Portugal /ˈmaɾʃɐ/
Brasil /ˈmahʃɐ/, /ˈmaɾʃə/
Brasil : escotar « marcha »

 Nom comun

marcha femenin

  1. marcha (oc), Caminada, anar
  2. Anada del soldat
  3. (Musica) marcha (oc)

 Forma de vèrb

marcha

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de marchar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de marchar